Catalina Caquera's, aunt's house

2/12/2024

alquerià

Alquerià

4/05/2020

Cançons prehistòriques per a un Dissabte i un Dia de la Fira confinats

El Noi del Sucre: resistiré (versió d'El Duo Dinámico)

Tequila - Me Vuelvo Loco (la cançó del confinament)

Loquillo - Pegaté a mi (cançó post confinament)

Lila Downs Cariñito (Mexican Institute of Sound Mix)

Azucar Moreno: Sobreviviré (versió de na Gloria Gaynor)

Alaska y Dinarama. A Quién Le Importa

Alaska y Los Pegamoides - Bailando

Radio Futura - Enamorado de la moda juvenil

Loquillo y Trogloditas - Cadillac Solitario (Directo 1988)

Gipsy Kings

(Versió de Versió de "Nel Blu Dipinto Di Blu" (Volare) d'en Domenico Modugno, 1958)

Los Chichos - Ni Más, Ni Menos (1975)

Lolita - Sarandonga

5.- Peret - El Muerto Vivo feature Marina "Ojos De Brujo"

Coque Malla - No puedo vivir sin ti

Nacha Pop - Chica de Ayer

Tequila - Dime Que Me Quieres

Los Rodriguez - Sin Documentos

Mano Negra - Mala Vida

Dolores Se Llamaba Lola

Celtas Cortos - 20 de abril

Loquillo - El ritmo del garaje

Seguridad Social - Chiquilla

Alaska y Dinarama - Perlas ensangrentadas

Siniestro Total - Te quiero

Leño - Maneras de vivir

Sopa de Cabra - L' Empordà

Lax 'n' Busto - Llença't

Els Pets - Vine a la festa

Ocults - Qui l'agafa és seva

Tots Sants - Aferrat a sa barra

Murder in the Barn -Al sur de la carretera de Manacor

Oi! The Arrase - Somos de Mallorca

Madness - One Step Beyond

Ramones - "Blitzkrieg Bop"

Iggy Pop - The Passenger

Patti Smith Because The Night

The Clash - Should I Stay or Should I Go

The Smiths - This Charming Man

U2 - The New year's day

Depeche Mode - Just Can't Get Enough

New Order - Blue Monday

Joy Division - Love Will Tear Us Apart

The Cure - Boys Don't Cry

R.E.M. - Shiny Happy People

The Cardigans - My Favourite Game

Pixies - Where Is My Mind

The Offspring - Come Out And Play

Blur - Song 2

Violent Femmes -Blister in the Sun

The Offspring - Self Esteem

The Breeders - Cannonball

Nirvana - Smells Like Teen Spirit

Fugazi - Waiting Room

The White Stripes-Seven Nation Army

The Cranberries - Zombie

Bruce Springsteen - The River (from the Tempe 1980 Concert)

The Police - Roxanne

Lou Reed - Sweet Jane (live 1973)

AC/DC - Highway to Hell

ZZ Top - Gimme All Your Lovin'

Joan Jett & The Blackhearts - I Love Rock N Roll

Status Quo "Whatever You Want" (Live at Wacken 2017)

The Doors - Roadhouse Blues

The Rolling Stones - Start Me Up

AC/DC - You Shook Me All Night Long

Kiss - I Was Made For Lovin' You

Queen - I Want To Break Free

The Blues Brothers (1980) - Everybody Needs Somebody to Love

Boney M - Daddy Cool 1976

Donna Summer - Hot Stuff 1979

Bee Gees - Stayin' Alive

Abba - Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight)

You're The One That I Want (From “Grease”)

Lipps - Funkytown

Rod Stewart - Da Ya Think I'm Sexy?

Queen - Another One Bites the Dust

Aretha Franklin - Think (feat. The Blues Brothers)

Ray Charles - What'd I Say

Etta James - I'd Rather Go Blind

Prince - Purple Rain

Bob Marley - No woman no cry

Albert Pla - El Lado Mas Bestia de la Vida

5/29/2019

Amy Winehouse You No I'm No Good w/ Lyrics

No li vaig fer gens de cas quan era viva; ara m'haguera agradat haver-ho fet i no deixar-me dur pels prejudicis (que si era un bluf, una operació de màrqueting). Però espassen els perjudicis, traspassen les persones i, sortadament, romanen les cançons.

Teleman - Düsseldorf

4/06/2019

Margaret Singana - Hamba Bekhile (We Are Growing) Live at Concert In The...

Ja sé que n'hi ha que ho troben hortera però, senzillament, me'n fot. Au, ja està dit. I, per cert, quins records que em vénen al cap.*

*Ja sé que els cappares de l'IEC han llevat nou de deu diacrítics, però jo som un antic...

7/10/2017

Vitalic & La Bien Querida: Tu conmigo

Comparesc amb una de les meves cançons de l'estiu!

Què pot passar quan un dels capppares del món de l'electrònica francesa -en Vitàlic- decideix refer una cançó i que hi col·labori (i que la canti) una de les estrelles actuals de l'indie/pop/folk espanyol (la Bien Querida): idò pot passar que surta una cosa com Tu conmigo i que soni com una versió contemporània de na Jeanette)

6/09/2017

Una versió cumbiera d'Iron Man de Black Sabbath (¿Se ha acabado el ron!)

A partir del minut 8,10

8/14/2016

El Gat Escaldat (Santa Margalida), una neofesta que ja no és tan neo

A Mallorca estan de moda les neofestes; és a dir, festes inventades, d'inspiració tradicional, per fer bauxa revindicant les arrels i (mai millor dit) per riure-se'n del sant i de la festa. Oscil·len, d'una banda, entre el neoruralisme, ritualitzat i d'arrel pagesa, de les neofestes dels pobles, inocu o més o manco bèstia i surrealista (amb el muc com a cimal) i, de l'altra banda, entre l'aire, entre retro i vintage, de les celebracions ciutadanes. Són, en resum, una manera de reafirmar el sentiment identitari, comunitari, a partir de la invenció (o de la transformació) de tradicions. En definitiva, són una manera de fer poble, barri o ciutat (segons el cas).

Avui mateix n'ha aparegut un article a l'Ara Balears, que podeu llegir

ací

Les que fa més anys que es fan -tendria sentit referir-se a l'antiguitat parlant de neofestes- són la Quica de Felanitx (1983), la Revolta de Vilafranca (1990) i El Gat Escaldat de Santa Margalida (1994), tot i que aqueixa darrera és el resultat d'una codificació d'una bauxa espontània i més antiga ("s'aigo"), que començà a practicar-se a darreries dels setanta.

Com que, d'aqueixes tres, el Gat Escaldat és la més desconeguda (segurament, perquè es fa entre les sis i les vuit de dematí del Dia de la Beata, just després de la revetla), en voldria parlar un poc. També, evidentment, perquè aqueixa festa és del meu poble (la Vila). I, de més a més, perquè vaig tenir un poc a veure amb la seva creació (o, millor dit, transformació). Miraré d'explicar-ho breument.

Ara, a la Vila (Santa Margalida) el Gat Escaldat és una celebració consolidada, que apareix al programa de festes, amb un ritual propi, i que molts d'infants i de joves ja han vist sempre, o que fan d'ençà que ells tenen record. Així és com una bauxa ha esdevengut tradició.

Com va començar la cosa? Idò va començar a darreries de la dècada dels setanta, quan es va inaugurar el monument de la Beata de la plaça de la Vila que, com recordareu, tenia un jardinet i una espècie de gran pica d'aigua que hi havia peixos. Idò bé, la jovenea de la Vila, i qualcun de més faluc, va agafar la idea, la dematinada del divendres i del dissabte de la Beata, d'anar a cercar aigua de la pica i de tirar-la-se pel cap. Amb tassons, pistoles d'aigua de les torroneres, poals, tot anava bé per banyar-se un poc i espassar-se els efectes del suc.

D'any en any, la cosa va anar a més, i va arribar un punt, a darreries dels vuitanta que, a "s'aigo" --així li déiem els més jovenets-- hi compareixien entre cinquanta o cent persones que se tiraven aigua i que s'encalçaven (n'hi havia que se tancaven dins el Juniors, on sovint també hi havia aigua a les totes). La qüestió és que entre una cosa i l'altra, feien malbé al jardí de la Beata -que, en vistes a la processó, estava tot endiumenjat- i, fins i tot, hi havia qualque peix que pegava per damunt l'asfalt.

L'any 1994 alguns regidors de l'Ajuntament miraven la manera d'aturar aqueis desperfectes fora fer enfadar la gent. I, qui escriu aqueixes retxes, que tenia amics felanitxers, i que per això havia anat a veure la Quica, va proposar a un regidor jove, en Rafel Roig, una manera d'aturar tot el trull de l'aigua... amb una altra festa d'aigua.

Es tractava que la gent no dugués endarrer d'acostar-se al jardinet i fer-hi malbé, i per això la idea va ser que, si la gent volia aigua, que en tengués, però que fos lluny del jardí, devora aquí on hi ha l'olivera. I que hi hagués aigua a bastament, de manera que ningú ja dugués endarrer d'anar a la pica del jardi. Va ser aleshores quan es va decidir dur un viatge d'aigua amb un camió que el vessa dins una cubeta.

La influència de la Quica de Felanitx era ben evident: es tractava de fer una festa nova, un poc surrealista, però també d'inspiració tradicional. Amb aqueixa idea qui escriu aqueixes planes va escriure un pregó glosat --basat en una glosa de l'amo en Miquel de Son Serret, que podeu llegir a baix de tot-- que el llegien d'un dels edificis de vora la plaça. D'aleshores ençà hi ha hagut pregó; el primer pregoner va ser en Toni Riera i l'única pregonera, de moment, ha estat na Margalida Pericàs.

Poc a poc, amb qualque baixada, seguida de qualque muntada, la cosa va anar creixent. Durant alguns anys, fins que es va començar a estilar que cada guarda d'amics tengués les seves pròpies camisetes, hi havia camisetes del Gat Escaldat, amb un dibuix diferent cada any.

Els estendards, nous de trinca, l'any 2008

Però el canvi més important va ser el 2008, quan es varen fer els estendards del Gat Escaldat (que són tot l'any a Can Malet, fins al dissabte de la Beata) i es va començar a fer la Diana a trenc d'alba (amb participació de la Banda o batucada), seguida de la processó del Gat Escaldat, que parteix de la plaça de la Vila i arriba a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo.

I, després, per qui encara té forces, trull a can Malet: berenar, cantant Sor Tomasseta, esperar que arribin els dimonis (que hi van a berenar) i que partesquin fins a la plaça. El Gat Escaldat i la sortida dels dimonis, per despertar la Vila, s'han convertit en tot u, en devers tres hores de trui, bauxa i germanor margalidana.

En definitiva, el Gat Escaldat és una festa dels joves de la Vila i que continuarà mentres els joves la sentin com a seva (i, per això mateix, la facen).

Mos veurem al Gat Escaldat! (i a la processó!)

2011